Interculturalidade

   Quan vaig saber que em donave la beca per anar a Brasil vaig pensar que serie bo per a coneixer un país nou, amb gent nova, una cultura nova...moltes coses diferents, que hi ha en Brasil i que des de la costa Mediterranea no són accesibles. El poder aprendre una nova llengua, unes tradicions diferents i sobretot una visió diferent del món. Tenie unes aspiracions bastant amplies.

   Però la sorpresa per a mi és que eixes aspiracions, eixos objectius, eixes metes...es veuen superades una vegada en Brasil. El contacte amb gent intercavnista del món sencer, fa que es multiplique exponencialment el coneixement sobre altres pobles, cultures, llengues i tradicions del planeta. El contacte amb gent de: colombia, argentina, méxic, corea del sur, frança, italia, estats units, chile, uruguai, suecia, dinamarca, república xeca, taiwan, japó, finlandia; per supost: brasilers i espanyols, i també catalans. Ja no és només el aprendre la cultura, la llengua i les tradicons del brasil, sino ficar en comú aquests temes  entre la gent de tots els països que estem en el interncavi. 

   

   Saber com veuen els llatinoamericans als espanyols, els espanyols als llatinoamericans, els yankees, els europeus...compartir paraules: bacano (colombia), legal (brasil), chido (méxic), guay (espanya), fa que comences a formar un diccionari de mil llengues, dialectes i variants diferents. Saber que en argentina odien, igual que en espanya, baixar-se pelicules doblades en espanyol de espanya. Començar a aprendre coreà, intentar parlar alguna cosa d'anglés, parlar molt de portugués, intentar parlar català amb la gent que pots i fer internacional la paraula "mone". Fer aprendre a una granadina el català i fer entendre a colombians i mexicans perque en la meua terra estudiem dues llengues. Interncaviar classes de historia amb brasilers. Que te inviten a un "churrasco", arribar i vore que simplement és carn torrada! (Com si nosaltres no en tinguerem). Descobrir d'on ve la paraula "gringo". Acceptar que mai pronunciaran bé el meu nom i canviar-lo per Guilherme. Reformular els concepts de prop i lluny. "Apaixonar me" pels viatges.

   Sincerament mai havia imaginat que el accedir a un interncavi em proporcionarie coneixments  tan amplis i tan diferents de altres persones, pobles i cultures!

Um dia de chuva

   Ahir va ser un dia d'eixos que al final moleste anar caminant per Brasilia, i hui pareix anar pel mateix camí que ahir.
 
   Em desperte a les 8 del matí que fee un solet bo, però sobre les 8:30 comence a caure una aigua com si se acabare el món i a les 10 tornave a fer un solet esplèndid. Vaig cap a classe i novament a les 12 torne a caure una aigua increible.
 
   Després vaig cap a casa a dinar amb un solet bo, dine i amb presses tocave anar a vore el partit del Barça en un bar, a les 15:45 hora de Brasilia. Vaig a agafar el autobús i en el cel ja es veie...anave a tornar a ploure, i res, va ser muntar al autobús i ficar-se a ploure. El trajecte de la para de bus fins el bar per veure el Barça, em vaig banyar com si m'haguere dutxat.
 
   Desperes va toranar a parar, va tornar a ploure....Aixó és Brasilia, aixó és un clima tropical en la seua etapa de plutges!

Versión castellana para que Esther lo entienda ;)


   Ayer fue un día de esos que al final molesta ir andando por Brasilia, y hoy parece ir por el mismo camino que ayer.

    Me despierto a las 8 de la mañana que hacia un solecito bueno, pero sobre las 8:30 empieza a caer un agua como si se terminara el mundo, ya sobre las 10 volvió a hacer un solecito espléndido. Voy a clase y nuevamente a las 12 vuelva a caer un agua increible.

    Luego voy a casa a comer con un sol bueno, como y con prisas tocava ir a ver el partido del Barça en un bar, a las 15:45 hora de Brasilia. Voy a coger el autobús y en el cielo ya se vio ... iba a volver a llover, y nada, fue subir al autobús y ponerse a llover. El trayecto de la parada de bus hasta el bar para ver al Barça, me moje como si me hubiera duchado.

    Despues volvió a parar, volvió a llover .... Esto es Brasilia, esto es un clima tropical en su etapa de lluvias!

E versão em portugués para o resto que não entenda nem espanhol, nem catalão.


   Ontem foi um dia daqueles que perturba andar em Brasília, e hoje parece ir do mesmo jeito que ontem.

     Eu acordei às 8 da manhã, com um sol muito agradável, mas cerca das 8:30 a água começa a cair, como se o mundo acabar, e proximo as 10 voltou a fazer um sol esplêndido. Eu foi para a aula e novamente nas 12 a água cair novamente incrível.

     Então eu vou para casa para comer com um bom sol, e com pressa, porque tocava ir ver o jogo do Barça num bar, às 15:45 horário de Brasília. Eu vou pegar o ônibus e viu o céu e ... Vai chover de novo, e nada, estava no ônibus e começou a chover. A viagem do ponto de ônibus até o bar para ver o Barça, eu me molhei tudo, como se eu tiinha tomado um banho.

     Então ele parou, voltou a chover .... Esta é Brasília, este é um clima tropical em estágio de chuva!

Desculpem o meu portugués :D

A chave

   És la historia de com quedar-se una vesprada en el carrer. 

   Molt fácil, es tracte de arribar al teu nou apartament una vesprada després de comprar, ficar la clau al pany, que no obrigue, intentar-ho novaament fins que trenques la clau.

  Llavors tens que baixar a la porteria del edifici, parlar amb el porter, cridar un "chaveiro" per a que arregle la clau.

   Pero si encara vols estar un rato més en el carrer, nomes et té que passar que la culpa sigue del pany i no de la clau, entonces tens que esperar a que al "chaveiro" en questió se li ocurrisque la brillant idea de pegar uns colps en la porta i en el pany, furgar en un destornillador fins que al final obrís!!

   Pagar al chaveiro un diumenge de vesprada és car, la sensació de felicitat que tens quan no pots entrar en casa, no té preu!!

Brasilia Pop

As primeras vezes

   Com la primera vegada que vaig portar el cotxe en Brasilia i vaig conduir en un cotxe d'una brasilenya després d'eixir de festa! Una bona experiencia! Esta va dedicada a Hugo Vivas i els nostres retorns a Alcora després d'una nit de festa en Castelló ;)

   També la primera vegada que vam pillar un bus i hi havie un embotellament impressionant. Havie plogut hi van caure dos arbres en la carretera; així és Brasilia!

   També com la primera vegada que vam anar a jugar un partit de futbol en el club de les forces aerees de Brasil en la zona "sul" de la cutat i vam jugar contra chilens, peruans i altre suramericans que treballen en les seves respectives embaixades así en Brasilia.

   El primer encontre entre Intercanvistes en el Por do Sol (Bar de Brasilia), la meua primera entrevista de treball en Brasilia, la nostra primera "okupa" en el aprtament, a primera mulheque de Brasilia...

  

Moltes primeres voltes vivint estos dies en Brasil, i el que quede! :)

O lago norte

   El "Lago Norte" és la zona nord de Brasilia envoltada pel llac Paranoá. És dels sectors més rics de Brasilia, després del "Lago Sul", possiblement. És zona de xalets i inclús mansions.

Imagineu aquelles festes que surten en les pel•lícules americanes? Aquelles que són en un xalet enorme, que el jardí dona entrada al llac, en piscina, beguda, menjar, gent tocant musica i gent en banyador? Aquella festa que tot el mon ha desitjat viure alguna vegada i que moltes vegades hem dit: "Això només és en les pelis". 

Doncs en el Lago Norte i Sul es fan eixe tipus de festes. Fan el que els brasilenys denominen "churrasco" que no es altre que carn torrada, com si només en feren ells. I ho combinen amb música, beguda, sol, lluna i piscina.

Psicodèlia constructivista

Bem-vindos ao Brasil

Os ônibus

Els "ônibus" són els autobusos que s'utilitzen en Brasilia, segons la gent d'ací, el pitjor tranport públic del país. La veritat es que són uns autobusos ruinosos, però te acostumbres; i com Brasilia és la ciutat planejada els autobusos tenen prou en passar només per dos carrers: la W3 i la L2, que creuen de punta a punta tota Brasilia: la W3 Norte i Sul, i la L2 Norte i Sul.

Per tant tots els autobusos que passen per Brasilia fan eixe recorregut, ja vagin a l'aeroport, Taguatinga, Aguas Claras o Guará (Ciutats Satélits de Brasilia). Per tant es possible arribar a vore 5 autobusos l'un darrer del altre, fent exactament les mateixes parades. I si només vols anar per dins del Plano Piloto (Brasilia...Brasilia, lo que té forma d'avió) pots agafar ônibus cada menos de 1 minut. Exagerat.

Després hi ha dos tipus de ônibus, els normals: grans com si foren els que s'utilitzen en Europa; i les "zebrinhes" que són ônibus menuts i tenen eixe nom degut a la forma en que van pintats.
Són peculiars! Per a poder entrar tenen un torno, ja que segons paraules de ciutadans de Brasilia: si no fore així no pagarie ningú. A més els ônibus grans tenen un conductor i un cobrador.

Per a demanar la parada tens que estirar de una corda que hi ha en el techo i els conductors dels ônibus crec que són ex-pilotos de rallys. La ciutat per a ells és com un circuit de carrers. Molts locos!

Ônibus

Zebrinha

P.D.: El preu del ônibus és de 2 Reals o 3 Reals. Encara no sé per que uns valen més que els altres. Per ara nosaltres només agafem els de 2 Reals. Uns 0,7€

Brasilia Tunning

Brasilia

   Brasilia és una ciutat diferent dins d'un país diferent i d'un continent diferent! Brasilia va ser la ciutat planejada, aquella ciutat que van crear a posta per que fora la capital del país, per a que Rio de Janeiro no tinguera el monopoli de tots els ámbits del país. Oscar Niemeyer va ser el encarregat de projectar-la, i amb les seues tendencies funcionalistes i inclús de marxistes, va construir una ciutat simple, eficaz i ordenada. Tan ordenada que tots els hotels estan en la mateixa, totes les tendes en una altra, totes les vivendes en un altra, i així amb tot el que et pugues imaginar: esglesies, escoles, supermercats...

   La ciutat es divideix en nort i sud, i com si fore un espill lo mateix té a un costat que a l'altre; després aquestes dos zones (les ales del avió) es divideixen en est i oest. On acaba el Asa norte i començe el Asa sul, travesse l'Eixo monumental (la part de passatge del avió). Brasilia té forma d'avió.

A viagem

   Tot va començar el dia 25 de feber a les 3:30 del matí, a eixa hora em despertave per emprendre un viatje cap al Brasil. Arribavem a les 5 del matí al aeroport de Manises, i després de facturar les maletes i replegar les tarjetes d'embarque, esperavem inquiets al moment de que el nostre avió partire fins a Madrid, la nostra primera escala. Ere el primer avió que jo agarrave en la meua vida. Va ser una bona expericencia.

   Una vegada vam muntar en el avió, alló ere com un autobús, menut i ple de gent! Res a vore en el avió que agafariem per anar de Madrid a Miami. Este viatge va ser tranquil i ràpid, al entrar ens van donar el periodic, el Levante, i res...llegint fins arribar a Madrid. Allí vam almorçar, encara que foren les 7 del matí, ja començave el get lag, portavem 4h desperts. Vam passar un control de passaports i xorrades per poder volar fins a EEUU i a la espera de que isquere el avió.

   Ere un avió com el de les películes, en molts seients. i va ser encara més de pelicula quan una persona a borde es va ficar mala i pels altaveus del avió cridaven si hi havie algún metge. Putos americans, és que sempre són de película! Va ser un show durant un parell de hores, el vol va durar unes 10h, va ser esgotador. El meu company de vol va coneixer a una persona espanyola que viatjave a Miami per negocis, i ell ens va invitar a compartir taxi; nosaltres voliem visitar Miami Beach! I al arribar al aeroport de Miami, coles grandissimes per passar el control de passarports, on ens van fer una foto i van digitalitzar totes les nostres empremptes dactilars, de película! El vam passar bé i res! Vam canviar en el aeroport uns pocs euros per dolars i a visitar Miami Beach, teniem unes 8 hores per a fer-ho. La gent en Miami parlave espanyol lo que ere meravellós per poder-se comunicar, dels dos taxistes que vam tindre un ere de Haití i l'altre de la illa de Corasão. Ma d'obra estrangera!

Control de passaports

American Airlines Arena, Miami

En Miami Beach a més de 30º

Fent uns Mai Tai en una terraza de Miami Beach

   Finalement, ja molt cansat esperavem en Miami el nostre últim vol fins a Brasilia, el avió eixie a les 23h hora local, més o menos les 4 del matí en Espanya, portavem més de 24h desperts, i ja no sabiem que teniem que fer: si sopar, dormir o tirar-se per un pont! Esgotador! I encara ens quedaven 7h més fins a Brasilia, aixó si, eixes se les vam passar integrament dormint, van passar molta rapides de eixa forma!

El arribar a Brasilia va ser meravellós, només el aeroport ja ere una altra cosa: verd, en arbres! Diferent! Com Brasil...el meu calificatiu és DIFERENT! Diferent en tot!