Brasilia Pop

As primeras vezes

   Com la primera vegada que vaig portar el cotxe en Brasilia i vaig conduir en un cotxe d'una brasilenya després d'eixir de festa! Una bona experiencia! Esta va dedicada a Hugo Vivas i els nostres retorns a Alcora després d'una nit de festa en Castelló ;)

   També la primera vegada que vam pillar un bus i hi havie un embotellament impressionant. Havie plogut hi van caure dos arbres en la carretera; així és Brasilia!

   També com la primera vegada que vam anar a jugar un partit de futbol en el club de les forces aerees de Brasil en la zona "sul" de la cutat i vam jugar contra chilens, peruans i altre suramericans que treballen en les seves respectives embaixades así en Brasilia.

   El primer encontre entre Intercanvistes en el Por do Sol (Bar de Brasilia), la meua primera entrevista de treball en Brasilia, la nostra primera "okupa" en el aprtament, a primera mulheque de Brasilia...

  

Moltes primeres voltes vivint estos dies en Brasil, i el que quede! :)

O lago norte

   El "Lago Norte" és la zona nord de Brasilia envoltada pel llac Paranoá. És dels sectors més rics de Brasilia, després del "Lago Sul", possiblement. És zona de xalets i inclús mansions.

Imagineu aquelles festes que surten en les pel•lícules americanes? Aquelles que són en un xalet enorme, que el jardí dona entrada al llac, en piscina, beguda, menjar, gent tocant musica i gent en banyador? Aquella festa que tot el mon ha desitjat viure alguna vegada i que moltes vegades hem dit: "Això només és en les pelis". 

Doncs en el Lago Norte i Sul es fan eixe tipus de festes. Fan el que els brasilenys denominen "churrasco" que no es altre que carn torrada, com si només en feren ells. I ho combinen amb música, beguda, sol, lluna i piscina.

Psicodèlia constructivista

Bem-vindos ao Brasil

Os ônibus

Els "ônibus" són els autobusos que s'utilitzen en Brasilia, segons la gent d'ací, el pitjor tranport públic del país. La veritat es que són uns autobusos ruinosos, però te acostumbres; i com Brasilia és la ciutat planejada els autobusos tenen prou en passar només per dos carrers: la W3 i la L2, que creuen de punta a punta tota Brasilia: la W3 Norte i Sul, i la L2 Norte i Sul.

Per tant tots els autobusos que passen per Brasilia fan eixe recorregut, ja vagin a l'aeroport, Taguatinga, Aguas Claras o Guará (Ciutats Satélits de Brasilia). Per tant es possible arribar a vore 5 autobusos l'un darrer del altre, fent exactament les mateixes parades. I si només vols anar per dins del Plano Piloto (Brasilia...Brasilia, lo que té forma d'avió) pots agafar ônibus cada menos de 1 minut. Exagerat.

Després hi ha dos tipus de ônibus, els normals: grans com si foren els que s'utilitzen en Europa; i les "zebrinhes" que són ônibus menuts i tenen eixe nom degut a la forma en que van pintats.
Són peculiars! Per a poder entrar tenen un torno, ja que segons paraules de ciutadans de Brasilia: si no fore així no pagarie ningú. A més els ônibus grans tenen un conductor i un cobrador.

Per a demanar la parada tens que estirar de una corda que hi ha en el techo i els conductors dels ônibus crec que són ex-pilotos de rallys. La ciutat per a ells és com un circuit de carrers. Molts locos!

Ônibus

Zebrinha

P.D.: El preu del ônibus és de 2 Reals o 3 Reals. Encara no sé per que uns valen més que els altres. Per ara nosaltres només agafem els de 2 Reals. Uns 0,7€

Brasilia Tunning

Brasilia

   Brasilia és una ciutat diferent dins d'un país diferent i d'un continent diferent! Brasilia va ser la ciutat planejada, aquella ciutat que van crear a posta per que fora la capital del país, per a que Rio de Janeiro no tinguera el monopoli de tots els ámbits del país. Oscar Niemeyer va ser el encarregat de projectar-la, i amb les seues tendencies funcionalistes i inclús de marxistes, va construir una ciutat simple, eficaz i ordenada. Tan ordenada que tots els hotels estan en la mateixa, totes les tendes en una altra, totes les vivendes en un altra, i així amb tot el que et pugues imaginar: esglesies, escoles, supermercats...

   La ciutat es divideix en nort i sud, i com si fore un espill lo mateix té a un costat que a l'altre; després aquestes dos zones (les ales del avió) es divideixen en est i oest. On acaba el Asa norte i començe el Asa sul, travesse l'Eixo monumental (la part de passatge del avió). Brasilia té forma d'avió.

A viagem

   Tot va començar el dia 25 de feber a les 3:30 del matí, a eixa hora em despertave per emprendre un viatje cap al Brasil. Arribavem a les 5 del matí al aeroport de Manises, i després de facturar les maletes i replegar les tarjetes d'embarque, esperavem inquiets al moment de que el nostre avió partire fins a Madrid, la nostra primera escala. Ere el primer avió que jo agarrave en la meua vida. Va ser una bona expericencia.

   Una vegada vam muntar en el avió, alló ere com un autobús, menut i ple de gent! Res a vore en el avió que agafariem per anar de Madrid a Miami. Este viatge va ser tranquil i ràpid, al entrar ens van donar el periodic, el Levante, i res...llegint fins arribar a Madrid. Allí vam almorçar, encara que foren les 7 del matí, ja començave el get lag, portavem 4h desperts. Vam passar un control de passaports i xorrades per poder volar fins a EEUU i a la espera de que isquere el avió.

   Ere un avió com el de les películes, en molts seients. i va ser encara més de pelicula quan una persona a borde es va ficar mala i pels altaveus del avió cridaven si hi havie algún metge. Putos americans, és que sempre són de película! Va ser un show durant un parell de hores, el vol va durar unes 10h, va ser esgotador. El meu company de vol va coneixer a una persona espanyola que viatjave a Miami per negocis, i ell ens va invitar a compartir taxi; nosaltres voliem visitar Miami Beach! I al arribar al aeroport de Miami, coles grandissimes per passar el control de passarports, on ens van fer una foto i van digitalitzar totes les nostres empremptes dactilars, de película! El vam passar bé i res! Vam canviar en el aeroport uns pocs euros per dolars i a visitar Miami Beach, teniem unes 8 hores per a fer-ho. La gent en Miami parlave espanyol lo que ere meravellós per poder-se comunicar, dels dos taxistes que vam tindre un ere de Haití i l'altre de la illa de Corasão. Ma d'obra estrangera!

Control de passaports

American Airlines Arena, Miami

En Miami Beach a més de 30º

Fent uns Mai Tai en una terraza de Miami Beach

   Finalement, ja molt cansat esperavem en Miami el nostre últim vol fins a Brasilia, el avió eixie a les 23h hora local, més o menos les 4 del matí en Espanya, portavem més de 24h desperts, i ja no sabiem que teniem que fer: si sopar, dormir o tirar-se per un pont! Esgotador! I encara ens quedaven 7h més fins a Brasilia, aixó si, eixes se les vam passar integrament dormint, van passar molta rapides de eixa forma!

El arribar a Brasilia va ser meravellós, només el aeroport ja ere una altra cosa: verd, en arbres! Diferent! Com Brasil...el meu calificatiu és DIFERENT! Diferent en tot!