Interculturalidade

   Quan vaig saber que em donave la beca per anar a Brasil vaig pensar que serie bo per a coneixer un país nou, amb gent nova, una cultura nova...moltes coses diferents, que hi ha en Brasil i que des de la costa Mediterranea no són accesibles. El poder aprendre una nova llengua, unes tradicions diferents i sobretot una visió diferent del món. Tenie unes aspiracions bastant amplies.

   Però la sorpresa per a mi és que eixes aspiracions, eixos objectius, eixes metes...es veuen superades una vegada en Brasil. El contacte amb gent intercavnista del món sencer, fa que es multiplique exponencialment el coneixement sobre altres pobles, cultures, llengues i tradicions del planeta. El contacte amb gent de: colombia, argentina, méxic, corea del sur, frança, italia, estats units, chile, uruguai, suecia, dinamarca, república xeca, taiwan, japó, finlandia; per supost: brasilers i espanyols, i també catalans. Ja no és només el aprendre la cultura, la llengua i les tradicons del brasil, sino ficar en comú aquests temes  entre la gent de tots els països que estem en el interncavi. 

   

   Saber com veuen els llatinoamericans als espanyols, els espanyols als llatinoamericans, els yankees, els europeus...compartir paraules: bacano (colombia), legal (brasil), chido (méxic), guay (espanya), fa que comences a formar un diccionari de mil llengues, dialectes i variants diferents. Saber que en argentina odien, igual que en espanya, baixar-se pelicules doblades en espanyol de espanya. Començar a aprendre coreà, intentar parlar alguna cosa d'anglés, parlar molt de portugués, intentar parlar català amb la gent que pots i fer internacional la paraula "mone". Fer aprendre a una granadina el català i fer entendre a colombians i mexicans perque en la meua terra estudiem dues llengues. Interncaviar classes de historia amb brasilers. Que te inviten a un "churrasco", arribar i vore que simplement és carn torrada! (Com si nosaltres no en tinguerem). Descobrir d'on ve la paraula "gringo". Acceptar que mai pronunciaran bé el meu nom i canviar-lo per Guilherme. Reformular els concepts de prop i lluny. "Apaixonar me" pels viatges.

   Sincerament mai havia imaginat que el accedir a un interncavi em proporcionarie coneixments  tan amplis i tan diferents de altres persones, pobles i cultures!

Um dia de chuva

   Ahir va ser un dia d'eixos que al final moleste anar caminant per Brasilia, i hui pareix anar pel mateix camí que ahir.
 
   Em desperte a les 8 del matí que fee un solet bo, però sobre les 8:30 comence a caure una aigua com si se acabare el món i a les 10 tornave a fer un solet esplèndid. Vaig cap a classe i novament a les 12 torne a caure una aigua increible.
 
   Després vaig cap a casa a dinar amb un solet bo, dine i amb presses tocave anar a vore el partit del Barça en un bar, a les 15:45 hora de Brasilia. Vaig a agafar el autobús i en el cel ja es veie...anave a tornar a ploure, i res, va ser muntar al autobús i ficar-se a ploure. El trajecte de la para de bus fins el bar per veure el Barça, em vaig banyar com si m'haguere dutxat.
 
   Desperes va toranar a parar, va tornar a ploure....Aixó és Brasilia, aixó és un clima tropical en la seua etapa de plutges!

Versión castellana para que Esther lo entienda ;)


   Ayer fue un día de esos que al final molesta ir andando por Brasilia, y hoy parece ir por el mismo camino que ayer.

    Me despierto a las 8 de la mañana que hacia un solecito bueno, pero sobre las 8:30 empieza a caer un agua como si se terminara el mundo, ya sobre las 10 volvió a hacer un solecito espléndido. Voy a clase y nuevamente a las 12 vuelva a caer un agua increible.

    Luego voy a casa a comer con un sol bueno, como y con prisas tocava ir a ver el partido del Barça en un bar, a las 15:45 hora de Brasilia. Voy a coger el autobús y en el cielo ya se vio ... iba a volver a llover, y nada, fue subir al autobús y ponerse a llover. El trayecto de la parada de bus hasta el bar para ver al Barça, me moje como si me hubiera duchado.

    Despues volvió a parar, volvió a llover .... Esto es Brasilia, esto es un clima tropical en su etapa de lluvias!

E versão em portugués para o resto que não entenda nem espanhol, nem catalão.


   Ontem foi um dia daqueles que perturba andar em Brasília, e hoje parece ir do mesmo jeito que ontem.

     Eu acordei às 8 da manhã, com um sol muito agradável, mas cerca das 8:30 a água começa a cair, como se o mundo acabar, e proximo as 10 voltou a fazer um sol esplêndido. Eu foi para a aula e novamente nas 12 a água cair novamente incrível.

     Então eu vou para casa para comer com um bom sol, e com pressa, porque tocava ir ver o jogo do Barça num bar, às 15:45 horário de Brasília. Eu vou pegar o ônibus e viu o céu e ... Vai chover de novo, e nada, estava no ônibus e começou a chover. A viagem do ponto de ônibus até o bar para ver o Barça, eu me molhei tudo, como se eu tiinha tomado um banho.

     Então ele parou, voltou a chover .... Esta é Brasília, este é um clima tropical em estágio de chuva!

Desculpem o meu portugués :D

A chave

   És la historia de com quedar-se una vesprada en el carrer. 

   Molt fácil, es tracte de arribar al teu nou apartament una vesprada després de comprar, ficar la clau al pany, que no obrigue, intentar-ho novaament fins que trenques la clau.

  Llavors tens que baixar a la porteria del edifici, parlar amb el porter, cridar un "chaveiro" per a que arregle la clau.

   Pero si encara vols estar un rato més en el carrer, nomes et té que passar que la culpa sigue del pany i no de la clau, entonces tens que esperar a que al "chaveiro" en questió se li ocurrisque la brillant idea de pegar uns colps en la porta i en el pany, furgar en un destornillador fins que al final obrís!!

   Pagar al chaveiro un diumenge de vesprada és car, la sensació de felicitat que tens quan no pots entrar en casa, no té preu!!