Tot va començar el dia 25 de feber a les 3:30 del matí, a eixa hora em despertave per emprendre un viatje cap al Brasil. Arribavem a les 5 del matí al aeroport de Manises, i després de facturar les maletes i replegar les tarjetes d'embarque, esperavem inquiets al moment de que el nostre avió partire fins a Madrid, la nostra primera escala. Ere el primer avió que jo agarrave en la meua vida. Va ser una bona expericencia.
Una vegada vam muntar en el avió, alló ere com un autobús, menut i ple de gent! Res a vore en el avió que agafariem per anar de Madrid a Miami. Este viatge va ser tranquil i ràpid, al entrar ens van donar el periodic, el Levante, i res...llegint fins arribar a Madrid. Allí vam almorçar, encara que foren les 7 del matí, ja començave el get lag, portavem 4h desperts. Vam passar un control de passaports i xorrades per poder volar fins a EEUU i a la espera de que isquere el avió.
Ere un avió com el de les películes, en molts seients. i va ser encara més de pelicula quan una persona a borde es va ficar mala i pels altaveus del avió cridaven si hi havie algún metge. Putos americans, és que sempre són de película! Va ser un show durant un parell de hores, el vol va durar unes 10h, va ser esgotador. El meu company de vol va coneixer a una persona espanyola que viatjave a Miami per negocis, i ell ens va invitar a compartir taxi; nosaltres voliem visitar Miami Beach! I al arribar al aeroport de Miami, coles grandissimes per passar el control de passarports, on ens van fer una foto i van digitalitzar totes les nostres empremptes dactilars, de película! El vam passar bé i res! Vam canviar en el aeroport uns pocs euros per dolars i a visitar Miami Beach, teniem unes 8 hores per a fer-ho. La gent en Miami parlave espanyol lo que ere meravellós per poder-se comunicar, dels dos taxistes que vam tindre un ere de Haití i l'altre de la illa de Corasão. Ma d'obra estrangera!
Control de passaports
American Airlines Arena, Miami
En Miami Beach a més de 30º
Fent uns Mai Tai en una terraza de Miami Beach
Finalement, ja molt cansat esperavem en Miami el nostre últim vol fins a Brasilia, el avió eixie a les 23h hora local, més o menos les 4 del matí en Espanya, portavem més de 24h desperts, i ja no sabiem que teniem que fer: si sopar, dormir o tirar-se per un pont! Esgotador! I encara ens quedaven 7h més fins a Brasilia, aixó si, eixes se les vam passar integrament dormint, van passar molta rapides de eixa forma!
El arribar a Brasilia va ser meravellós, només el aeroport ja ere una altra cosa: verd, en arbres! Diferent! Com Brasil...el meu calificatiu és DIFERENT! Diferent en tot!






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gracies per deixar aquí un comentari!